ART | cardonacanonica

Arquitectura interior:

La canònica disposa d’elements característics del romànic català, també té elements d’estil

llombard (estil del nord d’Itàlia, de la Llombardia) que caracteritzen l’art romànic català. El

material utilitzat per la construcció d’aquesta infraestructura és la pedra i el sistema que s’ha

dut a terme és l’arquitravat amb volta. Destaca la presència d’una tribuna pels senyors de

Cardona, fet poc usual en les esglésies romàniques del sud d’Europa. L’interior està dividit en

tres naus, una nau central i dues naus laterals de mida més reduïda, la nau central fa 51 m de

llargària per 23,50 m d'amplària i 19 m d’alçada, la diferencia d’alçada entre la nau central i les

naus laterals va permetre obrir grans finestrals, d’on hi entra molta lluminositat, en una de les

naus laterals encara es conserva paviment original. Hi ha un transsepte força curt, però gràcies

aquest es pot observar la típica forma de creu llatina. Al final de cada nau hi desemboquen tres

absis semicircular que varien segons la seva mida. Una curiositat es que a l’hora de construir-

la no va ser pensada a escala humana, la qual cosa ens deixa un edifici de més de 19 metres

d’alçada, que deixa bocabadat a qualsevol que la visiti.

Sota l’absis hi ha una cripta (cripta de Sant Jaume), l’antiga església baixa. Té 3 naus i el seu

accés originari era per les escales laterals. La coberta és de volta d’aresta. A la cripta s’hi

custodiaven les relíquies de sant Vicenç, el cap de sant Sebastià i la Santa Espina. Al segle XVI

també actuava de sala capitular i s’hi feu un nou accés.

Arquitectura exterior:

A l’entrada de la canònica hi ha l’atri, lloc d’enterrament dels Senyors de Cardona. És l’únic lloc

de la canònica on s’han recuperat unes pintures romàniques i gòtiques. Durant la Guerra de

Successió l’atri era polvorí, fet que va malmetre les pintures.

A l’exterior hi ha elements d’estil llombard com els arcs cecs. A l’exterior de la canònica es

conserven les restes d’un claustre gòtic dels segles XIV i XV que unien les dependències de la

canònica i el palau dels senyors-comtes de Cardona. A finals del segle XX (1986 i 1998) es va

dur a terme la reconstrucció del pati i del claustre gòtic.

ENLLAÇ MÉS INFORMACIÓ